Segons l’Associació Catalana d’Artistes Visuals (ACAV) a Espanya hi ha 11.236 professionals que es dediquen a la producció artística, dels quals el 50% ingressa menys de 375 € mensuals pel seu treball artístic, suposem que tenen altra font d’ingressos. Això contrasta clarament amb propostes com la que feia aquest diumenge El País Semanal, que dedicava un número extra al luxe, en què l’art (concretament l’art contemporani), disposava d’un bon nombre de pàgines dedicades a les subhastes internacionals, fet que també té espai reservat a les pàgines salmó dels diaris econòmics, com ara Expansión (només subscriptors), on avui es feien ressò de les properes subhastes i les oportunitats d’inversió que suposen. Total: l’art com a valor econòmic, directament com a assignatura obligatòria a ESADE i altres escoles de negocis.
Per cert, ahir en Expansió, Iñaki Garay, director de redacció, ens presentava una meravellosa perla en forma d’article titulat “Compromiso”. El país s’enfonsa per culpa de l’educació, que resulta ser la bèstia parda de l’economia nacional. Garay parteix d’un parell d’anècdotes, i algunes al·lusions a l’informe PISA. Ni un número. Ni una data. Això sí: “el sistema educatiu s’ha convertit en un coladero”, “estem a la cua de l’OCDE”, “el llistó [d’exigència] s’ha situat al nivell del terra”, etc. D’una persona amb tants de recursos i tan viatjat i llegit, es podria esperar una anàlisi més profund i no un comentari banal i ple de tòpics rancis que posen de manifest un desconeixement absolut del que es diu.
En Producta50 (pdf de 308 pàgines i 1,71 MB), que ha publicat fa poc el Centre d’Art Santa Mònica, en la col·lecció CASMdoc, que dirigeix Antonio Ortega, es fa una anàlisi de la complexa relació existent entre cultura i economia. Com podeu imaginar la lectura a fons d’aquest informe requereix una llarga estona, i una bona concentració. Per ara he llegit el capítol que Antonella Corsani dedica a la feina dels artista, Corsani els hi recomana que diversifiquin les seves accions, o sigui, dispersió en lloc de concentració. Sincerament havia pensat sempre que es tractava justament de fer tot el contrari.
