A uns 80 Km al nord d’Estocolm hi ha Uppsala (170.000 habitants), on hem passat avui el dia. Té una de les majors catedrals d’Escandinàvia, un riu de ribes arbrades i un passeig on et podries passar hores a la fresca. Hi ha un bon grapat de galeries d’art prou interessants, museus, la universitat, etc. Però sobretot és la ciutat on Carl von Linné (1707-1778) va viure i va treballar com a catedràtic de botànica. Linné va desenvolupar el sistema de classificació dels éssers vius –la taxonomia– que encara avui dia és vigent. Amb una metodologia molt de la il·lustració, en què calia cartografiar-lo tot, fer grans enciclopèdies i posar nom a cada cosa. Quan fa la tira d’anys era estudiant de botànica (una assignatura dura de la carrera) admirava a Linné (també a Goethe) pels seus avenços científics. Cal dir que la meva admiració per Linné (i també per Goethe) es manté intacta. Però passen els anys. Actualment penso que Borges també tenia raó, especialment quan llegeixo la classificació d’animals atribuïble a una enciclopèdia xinesa titulada Emporio celestial de conocimientos benévolos que sempre m’ha meravellat.
“En sus remotas páginas está escrito que los animales se dividen en: (a) pertenecientes al Emperador, (b) embalsamados, (c) amaestrados, (d) lechones, (e) sirenas, (f) fabulosos, (g) perros sueltos, (h) incluídos en esta clasificación, (i) que se agitan como locos, (j) innumerables, (k) dibujados con un pincel finísimo de pelo de camello, (l) etcétera, (m) que acaban de romper el jarrón, (n) que de lejos parecen moscas.” (J.L. Borges, Otras inquisiciones, 1952)
Després de visitar la casa on va viure Linné hem anat fer un mos al restaurant Akanten,
un bon plat de salmó a la planxa. El més bo que he menjat en els darrers dies.
