Snorri Sturluson va escriure cap a l’any 1220 l’Edda prosaica, una de les fonts més importants per conèixer la mitologia nòrdica. Quan els romans es van expandir per Europa, implantant la seva cultura i religió, només en un petit racó de món van sobreviure les tradicions preromanes. Aquest lloc era Islàndia. Ja vegeu que tinc que dir “preromanes” perquè tampoc se m’acudeix un nom propi per aquesta cultura germànica. Les sagues d’Odin, Thor. Les valquíries.
Jo aquests dies he anat llegint “Literatures germániques medievales” (aquí consultable en pdf) de J.L. Borges. Podríem dir que no és una obra de divulgació, però és un plaer submergir-se en la lectura de les observacions que Borges fa de tots els temes que toca.
“En 1643 llegó a manos del obispo islandés Brynjolf Sveinsson un códice, o libro manuscrito, del siglo XIII, que constava de cuarenta y cinco hojas de pergamino, de las que faltavan algunas, a partir de la página treinta y dos.” (J.L. Borges. Literaturas germánicas medievales. Ed. EMECE, 1982. pàg. 78. Hi ha edició recent en Alianza Ed.)
