La setmana passada vaig estar, en una reunió amb els companys de feina, a l’arxiu Tarradellas que es troba al Monestir de Poblet (el seu nom tècnic és Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià). Després de la reunió vam poder fer una visita a l’arxiu, de la mà de Montserrat Catalàn, que és la secretària del patronat de l’arxiu. Pel que es veu el President Tarradellas ho guardava tot: prop de dos milions de pàgines de documents, 5.000 fotografies, hemeroteca, 12.000 volums de la biblioteca privada… Jo com qui diu porto el mateix camí. En quant a fotografies, això sí en jpg, ja el supero. El cas és que em va sortir l’anima d’arxiver que porto dins i m’he passat el cap de setmana intentant ordenar capses, carpetes i arxivadors. Tasca pràcticament impossible, però m’ho he passat d’allò més bé.
Finalment una cita (que ve d’aquí) sobre la vida mitjana dels mitjans d’emmagatzemament d’informació, per reflexionar uns minuts:
“CD casolà imprès en PC o laptop –portàtil–, uns 2 anys. Disc dur, de 5 a 10 anys. Tarja de memòria (memory stick), uns 10 anys. Memòria flash (USB), uns 10 anys. Casset, VHS i Beta, uns 10 anys. CD, DVD i Blu-ray comercial imprès industrialment, uns 30 anys. Paper barat i/o reciclat: 100 anys. Paper lliure d’àcid, de 800 a 1.000 anys. Papir, més de 4.000 anys.”
