|Imatge de l’escriptor peruà Julio Ramon Ribeyro del site www.librosperuanos.com|
Un bon amic, sociòleg, amb qui avui he dinat em diu que vol començar un bloc com Altacapa perquè vol escriure un diari. Llavors comencem a parlar de les diferències entre blocs i diaris. Ell opinant que són el mateix i jo intentant trobar diferències, que ara, unes hores més tard em semblen irrellevants.
Dos escriptors de diaris que admiro, Miguel Torga (Diario 1932-1987, Alfaguara, 2006. 480 pàgines) i Julio Ramón Ribeyro (La tentación del fracaso 1950-1978, Seix Barral, 2003. 680 pàgines). El primer deia: “escriure un diari i no mentir és com passar davant d’un mirall i no mirar-se”, i Ribeyro apunta: “Tot diari sorgeix d’un agut sentiment de culpa. Sembla que en ell volguéssim dipositar coses que ens turmenten, el pes de les quals s’alleugereix pel simple fet de confiar-les a un quadern” (les traduccions són meves). Crec que recullen bé les dues tensions a què estic conscientment sotmès a l’hora d’escriure aquests bloc, primer la temptació de dibuixar una realitat millor, o com a mínim més interessant, del que realment és, i segon trobar un lloc on apuntar tota mena de bestieses com a teràpia.
Com a principi puc dir que no vull ser un escriptor “interessant”, ni inventar cada dilluns alguna cosa nova, i segon: no crec que s’hagi d’escriure “tal i com la gent parla”. Suposo que es deu a una contaminació de la televisió. Això a vegades està bé, i funciona amb alguns estils, però no és ni molt menys el que jo voldria.
