Mentre mirava l’estrena de Heroes, una sèrie molt recomanada que passen pel canal SciFi, i que pel moment em sembla sobre estimada (en la línia d’Eureka), he recordat les sèries que darrerament he seguit a la tele. Les que han aconseguit enganxar-me han estat Perdidos, Invasión i Mujeres desesperadas, que van posant a la cadena Fox i que després han fet en canals oberts. De tant en tant també miro House (per poder parlar d’alguna cosa amb els companys de feina a l’hora del cafè), Anatomia de Gray i Prision Break. També segueixo Porca Misèria, que fan a TV3. CSI em sembla massa complexa per algú que simultàniament llegeix el diari, fulleja alguna revista, enllesteix feines pendents i posa al dia el seu bloc.
També recordo sèries mítiques, algunes bastants ensucrades, com ara Con 8 basta, que feien els divendres quan érem adolescents. I sobretot Expediente X i la meva favorita Friends. Crec que Friends agradava tant perquè tots els personatges tenien alguna cosa amb la que et podies identificar. En canvi, les sèries que es fan per aquí tenen personatges tan ben definits i tan monolítics que és difícil trobar algun punt de contacte amb ells. Després està el plantejament de l’acció: en sèries com Los Serrano els personatges es passen el capítol cridant i anant a la carrera d’un lloc a altre.
