El deadline era normal en Broadway durant les dècades de 1930 a 1950, i va ser substituïda per la ressenya desprès de la preestrena: els crítics es van cansar d’anar sempre a la carrera y els deadline, que eren molt influents, representaven, quan eren desfavorables, sentències de mort per a les companyies. Tot això està explicat al llibre Ghost Light (Random House, 2000. 330 pàgines), el llibre de memòries de Frank Rich, que va ser 13 anys crític teatral per The New York Times. En català es poden trobar exemples magnífics a Segarra, en una col·lecció d’articles que es diu l’Aperitiu, si teniu oportunitat llegiu “Miss Espanya 1936” (publicat el 31 de maig de 1936) i entendreu el que dic.
