En les obres de Paulo Escobar-Elorza (Santiago de Xile, 1970), com en la poesia clàssica, el que no es diu és tan important com el que es diu. Fet que no va en detriment, al cap i a la fi, del valor d’allò que l’artista ens vols explicar. El que ens vol explicar –amb un cert component de revolta romàntica, de lluita impossible— està relacionat amb el que tenim davant nostre, amb la vida que portem, amb el que creiem que fem i amb el rastre que les nostres accions deixen després del nostre pas. D’una banda en la memòria de les persones que es creuen amb nosaltres, però també, i de forma menys prosaica, en les càmeres de video que vigilen els carrers, en l’enregistrament automàtic que efectuen les empreses de telefonia de les nostres trucades o dels llocs web que visitem. Per no parlar del control que els establiments comercials fan dels nostres interessos creuant la llista de la compra amb les dades de la targeta bancària. [llegir més]
[Paulo Escobar-Elorza| en trànsit|fins el 10 de gener de 2010][Museu d’Art Moderrn de Tarragona| Carrer Santa Anna, 8 tgn 977 – 23 50 32]
