Aquesta tarda m’he berenat Què vol dir ser contemporani? de Giorgio Agamben, un petit assaig que va publicar fa uns mesos La Central (el primer lloc on em trobareu si em perdo). Agamben escriu una mica com Umberto Eco, és a dir, parlant de música, literatura, sociologia, lligant cada cosa amb l’anterior i amb la següent, construint un discurs que fa preguntes i dóna respostes. A més a més Agamben ha dirigit l’edició italiana de les obres completes de Walter Benjamin (un bon lloc on amagar-se en cas de calamitat). Està escrit amb un llenguatge assequible i traduït amb molta mestria per Coral Romà.
“Tots els temps són obscurs, per a qui n’experimenta la contemporaneïtat. És contemporani precisament qui sap veure aquesta foscor, qui és capaç d’escriure sucant la ploma en la tenebra del present” (pàg. 12)
BONUS TRACK
Que tot un poble es posi d’acord per aixecar un pessebre vivent, i que això ja duri 12 anys, diu molt d’aquest poble. El pessebre dels estels (Masia Castelló, a Vandellòs, on vam estar ahir al vespre) té un altre mèrit: és un espai de trobada on la gent gran ensenya els oficis tradicionals als joves –i als no tan joves– que els volen aprendre. I ja us dic que hi ha una pila d’aprenents. Al Nadal i a l’estiu.
A la imatge hi ha la llatadora, dona que treballa la pauma.
