El senyor Altacapa va començar a llegir diàriament la premsa quan tenia uns 20 anys, i d’això ja fa la tira de temps. No sé si per estar informat o senzillament perquè és una forma d’evasió. Fa un any el quiosc del barri, que regentava el David, va tancar: pel que es veu la Llei Antitabac (que no permet la venda de tabac en quioscos) va enfonsar el negoci. Seguint els consells que li va donar el David, va començar a llegir el diari en funció del suplement cultural que publica, i la cosa ha quedat així:
– Dilluns i dimarts cap diari, es dedica a rellegir els diaris del cap de setmana.
– Dimecres La Vanguardia, que publica el suplement “Cultura|s”.
– Dijous El País, que porta el suplement d’informàtica, el Quadern amb informació cultural en català i un suplement editat conjuntament amb el New York Times (entre altres). Dijous llegeix també (a la feina) el suplement del diari Avui i si pot (un amic li guarda) el suplement de El Mundo (“El Cultural”, amb molt bones crítiques d’art nacional i internacional).
– Divendres El Periódico publica “Éxit” amb totes les propostes per al cap de setmana, les novetats editorials i algunes – poques– crítiques d’art.
– Dissabte de nou El País amb el clàssic “Babélia”.
– Diumenge potser El País o La Vanguardia.
– En els nombrosos bars i cafeteries que freqüenta (per esmorzar o dinar) llegeix El Punt i el Diari de Tarragona, que també consulta de tant en tant per Internet.
– I com va explicar fa un temps, rep a casa (per error, fa alguns anys) el diari d’informació econòmica Expansión.
