Després del que vaig escriure l’altre dia sobre els diaris, dietaris, etcètera, penso que pot anar bé ara reproduir un parell de paràgrafs de la crítica que Ponç Puigdevall va fer del llibre d’Àlex Susanna Quadern dels marges (Planeta, 2006. 290 pàgines), i que es va publicar a l’edició catalana de “El País” del 8 de juny de 2006.
“(…) Quadern dels marges és un dietari sense dates on Àlex Susanna explica què llegeix, on comenta les obres d’art que l’atzar li posa al davant, i on va repetint amb voluntat i tossuderia les alegries i les emocions que li ocasiona la seva fidel entrega a les exigències de la cultura. (…) explica detalls i anècdotes tan necessàries com que no tornarà a escriure mai més cap poema a la lluna, creu essencial fer conèixer a tothom que comença el dia llegint versos dels seus poetes predilectes, considera imprescindible anotar que les primeres i les últimes hores del dia són una delícia”
Puigdevall termina el seu comentari fent-se un seguit de preguntes:
“¿existeix algú amb criteri que faci de director literari? ¿Hi ha algú que es dediqui a mirar i revisar l’escriptura dels textos? (…) ¿Es pretén enganyar als lectors de bona fe amb la creació d’un personatge increïble? ¿Cap on porta tanta vanitat i tanta exhibició de l’instint superflu? La resposta és clara i perillosa: cap a la deserció de la lectura, i no deixa de ser paradoxal que sigui precisament un llibre que només vol elogiar els llibres i la lectura”.
