Les reaccions a la proposta de Ferran Adrià per a la Documenta XII de Kassel han estat de diferent signe, d’una banda hi ha els fans incondicionals d’Adrià que troben que tot el que fa és una meravella (vegeu per exemple el bloc madridfusion.net que porten crítics de gastronomia i col·legues d’Adrià), i després hi ha els que pensen tot el contrari com ara el crític d’art Robert Hugues (article avui en El País). Jo diria que el que fa Ferran Adrià és “art” en la línia en què un gol de Ronaldinho és “art”, o sigui coses úniques fetes per una persona que entusiasmen a molta gent. Després hi ha el component mediàtic: 2700 periodistes escoltant la proposta d’Adrià… amb tot el que això suposa de publicitat, aquesta idea no és meva sinó del setmanari alemany Der Spiegel. També tenim que Ibon Aranberri, l’altre artista espanyol convidat, de qui vaig parlar aquí fa uns mesos, ha quedat sepultat per la bola de neu generada pel cuiner.
(imatge dels artistes participants en la Documenta 12 captada del web oficial)
