Aquests dies coincideixen dos expos a bcn que tenen com a denominador comú la reproducció tècnica de la imatge i el so. D’una banda al MACBA es pot veure el treball de Rodney Graham, artista canadenc que reflexiona sobre la imatge com a element reproduïble subjecte a repeticions i casualitats. Un treball força hermètic però molt suggerent, especialment ara que amb el senyor Youtube la reproducció d’imatges a la carta s’ha desvinculat tant del medi material.
Tom Kotik ha preparat a l’Espai 13 de la Fundació Miró una mostra on treballa la producció de so i el silenci. Coses que m’han impactat: l’economia de mitjans, l’eficàcia de les idees desenvolupades, l’encert en la selecció d’obres, el fet de presentar poques peces però molt representatives, les reflexions polítiques i socials que produiex la visita…
“L’artista d’origen txec Tom Kotik (1969) resident a Nova York presenta, amb Arquitectures de silenci, un conjunt d’obres que reflexionen tant sobre els aspectes físics del silenci i els materials que permeten de construir-lo com sobre les implicacions sòcio-polítiques que el mateix concepte de silenci suggereix. El seu treball més recent aspira a transmetre silenci mitjançant la forma i a fer sound art sense recórrer al so. L’artista elabora un discurs sobre les dinàmiques del poder i la repressió, com també sobre els usos estratègics i sovint perversos del silenci, amb obres que evoquen explícitament el silenci combinant la idea d’absència, implícita en el mot, amb la presència quasi física d’un silenci que esdevé altament matèric.” [més i procedència del text]
