Jo diria que és una de les mostes més interessants que es poden veure aquests dies a bcn, es titula Atopia i explora al CCCB les relacions entre art i ciutat. 168 obres, la major part fotografies, molt ben seleccionades que com qui diu parlen soles. M’ha agradat la idea de pèrdua i fracàs que imposa la megaciutat –vaja paraula– davant el concepte, una mica romàntic, de l’individu que viu en simbiosi amb el lloc que habita. Atopia, un lloc on passar dos o tres hores amb molt de profit.
“L’ATOPIA és el sentiment de malestar de l’individu enfront de la ciutat del present la qual no representa, en cap cas, el paradís somiat o promès que ens ofereix la utopia. L’exposició tracta precisament d’aquest malestar, de la incomoditat entre la ciutat que sí existeix i l’individu. De la tensió entre una ciutat que s’individualitza -esdevé un ens amb vida pròpia, més enllà de nacions, països, estats- i d’un individu que es massifica” (del catàleg de la mostra).
