A la primavera una activitat molt saludable és anar al parc. Als barris semiestructurats de ciutat en què vivim, el parc ha substituït a la plaça. Allí, mentre els nens juguen, les mares i pares parlem del temps, de política, de futbol. Intercanviem receptes per fer cocs i plumcakes o mètodes casolans per eliminar els polls. La canalla es socialitza fora de l’escola i nosaltres també. Sense Internet ni mòbil. Connection to people, que diuen els d’ Slow Movement. Potser la crisi al cap i a la fi ens portarà això: que els ciutadans comencem a estimar el que tenim davant. El que és real, sense somiar anar a waldisnei…
