Penso que hi ha dues classes d’artistes, els que veuen el got mig buit i els que el veuen mig ple. Els primers es conformen amb el que coneixen i procuren no sortir-se’n d’una ratlla molt recta que encadena cada treball amb el precedent seguint sempre passes conegudes i conformistes, per als segons cada obra és una aventura que els empeny a continuar investigant, que els fa plantejar-se nous reptes i ser molt crítics amb el que fan a cada pas. L’Aureli Ruiz, amb qui passo la tarda visitant l’exposició de les seves obres a Cal Massó i al Centre de Lectura de Reus, veu sempre el got mig ple. Idees molt senzilles resoltes de forma brillant, peces que es caracteritzen per l’ús de materials innovadors, i una cosa present en el seu treball i que trobem a faltar en molts artistes: reflexió.
