M’ha arribat aquest matí el llibre Ignasi Mallol, La Catalunya quiescent, que ha escrit el crític d’art Miquel-Àngel Codes Luna (Viena Edicions, Diputació de Tarragona i MAMT, 2010). El llibre permet conèixer millor l’obra d’aquest artista, i el que m’ha semblat més interessant: una aproximació a la seva vida. Si Mallol fos americà (dels USA) ja tindria la seva pròpia road movie, i carrers i places amb el seu nom (per ara al google maps no en veig cap). De fet, al costat de casa meva, han batejat recentment un carrer amb el nom de Sant Hermenegild… clar que a la Santopedia llegeixo (aquí) que va patir martiri a Tarragona l’any 586.
El llibre està ben escrit, amb cites molt ben trobades, com ara aquesta en què es descriu la situació econòmica a Tarragona fa una mica més d’un segle:
“la invasió de la fil·loxera i la crisi de 1890-1900 provocaren el col·lapse de la ciutat, escassament diversificada en termes econòmics, i massa dependent del cicle del vi, que representava més del 60 % del volum total d’exportacions. Molts ppropietaris i alguns nobles locals, s’arruïnaren […] Tarragona sofria la paralització del comerç i la pobresa era ben visible” (Maria Antònia Ferrer, Història de Tarragona. Una ciutat mediterrània. Arola Ed. Tarragona, 2006)
Fotografies, postals, quadres propis i d’altres artistes. Com a exemple aquest fragment del quadre de Francesc Veyreda, en què es veu el seu amic l’Iu Pasqual, que és un pintor poc conegut però que sempre he trobat que té un punt naïf molt remarcable.
[Aquí els agraïments van per Rosa Ricomà, directora del MAMT, per l’enviament]
