Llegeixo a l’hora d’esmorzar en Expansión l’article de Clara Ruiz de Gauna “Las medidas de la belleza”. Mireu com comença la columna: “La bellesa és una característica d’algunes persones i coses que fa estimar-les, infonent delit espiritual. Aquesta propietat existeix a la natura i a les obres literàries i artístiques. La bellesa és també una forma de fer negocis. Concursos de misses i el peculiar rànquing de les meravelles del món avalen aquesta tesi”, l’article analitza el negoci rodó que ha fet el suïs Bernard Weber amb això de les meravelles del món. M’encanta que una economista d’un diari ultra liberal tracti amb tanta profunditat un dels temes centrals de l’estètica. Llavors, mentre anava en cotxe cap a Barcelona, a les 7 del matí, he pensat aquesta definició de bellesa: “una qualitat particular que pensem que és universal, ens atrau perquè així deixem de ser particulars i passem a ser universals”. No és gran cosa, com podeu veure, dues hores de cotxe no donen per més. Un joc de paraules etc.
