És una anècdota de començaments del segle XX. Anaven Pío Baroja i Benito Pérez Galdós de passeig per uns carrers a les afores de Madrid. Pel que es veu xerraven i discutien amb tanta passió que no es van adonar que s’acostaven als límits de la ciutat, llavors, en veure els pins molt a prop, Baroja, que mai es va sentir molt atret pel món rural, va dir: “¡Cuidado Galdós, el campo!”
El cas és que avui arribem de Kassel i després de dinar marxem cap a Terol (exactament a San Pedro, a molts pocs quilòmetres de El Vallecillo, a la serra d’Albarracín). El temps just de retornar la roba d’hivern a l’armari i omplir les maletes amb roba d’estiu. Ara venen 10 dies de descans a la muntanya. Això sí, atenció Altacapa, el campo!
I pràcticament sense temps per contestar amb el deteniment que es mereixen tots els sms i missatges que m’han entrat en el mòbil quan l’he connectat aquest matí, o tots els mails rebuts…
