Vaig veure per primera vegada el treball d’Íñigo Lahera l’any 2008, amb el seu projecte “Lost Moments”, en el qual amb molt bon criteri ha aprofundit en els darrrers temps. Obres que es mouen entre un Lars von Trier fred i distant i els enimàtics personatges que Hoper va incloure en Automat (1929) o Hotel windows (1955). Com ens diu l’autor: “es mostren persones en uns moments de solitud, fotografiades en espais de trànsit europeus, amb una actitud físicament relaxada, però amb unes mirades o gestos que sembla que viatgin cap un món interior”.
[Darrers dies als ST de cultura a Tarragona, c/ major, 14]
