En Inundaciones (Debate, 2010) que porta per subtítol “del Muro a Guantanamo: invasiones artístiques en las fronteras políticas 1989-2009”, Iván de la Nuez fa un recull de treballs i articles publicats al llarg dels darrers 20 anys. Tot i que alguns ja els havia llegit en El País trobo ara que el format llarg del llibre, i la reescriptura de tots aquests treballs precedents, li dóna més profunditat al seu pensament. Els capítols es poden dividir en dos blocs, uns estan centrats en l’art i la cultura cubana i llatinoamericana per extensió, especialment la primera meitat del llibre. En la segona part els temes es generalitzen, amb perles com el capítol dedicat al mercat de l’art, a la relació entre política i art, o al paper de la crítica –i del crític— d’art.
En tot cas és una bona introducció a l’art contemporani llatinoamericà, a autors que coneixia poc i artistes dels quals Ivan de la Nuez ens presenta un punt de vista personal que m’ha agradat força.
Hi ha moltes al·lusions en Inundaciones al Che, un personatge contradictori, de qui Oliver Sacks deia (Musicofilia, Anagrama, 2009) que “se le podia ver bailando un mambo mientras la orquesta tocaba un tango”. Però vaja, després de tot el Che em va marcar menys que la música dels Rolling Stones, Ramones, The Cure o Nirvana.
