Un treball que preparo aquests dies per la revista Artiga, que dedicarà un número específic a l’escultura urbana, m’ha fet fixar la mirada en aquest objectes que amb diferents funcions –decorativa, commemorativa… – trobem escampats per places i carrers, glorietes, avingudes i rambles. Aquesta entrada inaugura la categoria escultura urbana, amb la qual anirem comentant les peces que poblen casa nostra.
Autor: Manel Llauradó
Títol: De l’inici a l’infinit
Construcció: 2010
Ubicació: Plaça del Baluard (Reus)
Materials: acer corten i acer polit
Es tracta d’un encàrrec que es va fer a Llauradó (Reus, 1959) l’any 1992 amb motiu del nomenament de Reus com a subseu olímpica de hoquei, des de llavors s’ha guardat als magatzems de la brigada municipal de Reus, a l’IMMR es conserva una maqueta. Havent patit greus desperfectes l’any 2004, es va instal·lar fa uns mesos a la plaça del Baluard de Reus. La peça juga amb la simbologia matemàtica de l’infinit (un vuit horitzontal) i les formes truncades que ens fan qüestionar la capacitat que tenim per “completar” el que tenim davant nostre, capacitat que ens fa imaginar com és l’infinit i ens recorda els poètics teoremes d’incompletesa de Gödel.
