Per una raó o una altra cada mes s’acumulen a la taula una pila de llibres nous, poden arribar a ser dos o tres dotzenes. Si seguim així hauré de fer com Vicente Molina Foix qui els hi va posar un pis en una casa de veïns de Madrid. El cas és que fa uns dies es va celebrar la 59 fira del llibre d’ocasió antic i modern de Barcelona, i tot i que vaig anar sense intencions de comprar res, vaig fer algunes troballes interessants. Ja sabeu, el que es coneix com serendipies. Doncs aquí van:
1. Ewald Tragy de Rainer Maria Rilke, Ed. Navona, 2010.
Un dels primers llibres de Rilke, publicat quan ja havia mort. 90 pàgines que es llegeixen en una tarda.
2. Ensayos sobre el arte y la literatura de William Hazlitt, Esparsa Calpe 2004.
Un dels escriptors claus del romanticisme anglès. Capítols com Sobre el genio y el sentido común o Sobre la originalidad. Per llegir tranquil·lament ara que comença la tardor.
[El terme serendipia deriva del anglès serendipity, neologisme encunyat per Horace Walpole en 1754 a partir d’un conte persa del segle XVIII titulat «Els tres prínceps de Serendip», en el qual els protagonistes, uns prínceps de la illa Serendip (que era el nom àrab de la illa de Ceilan, l’actual Sri Lanka), solucionaven els seus problemes a través d’increïbles casualitats.
La paraula serendipitat es va usar molt en els seus orígens, però va ser caient en desús. Ha estat rescatada recentment gràcies al renovat interès en aquest tipus d’assumptes i a altres motius culturals (hi ha una pel·lícula de l’any 2001 dirigida per Peter Chelsom i protagonitzada per John Cusack i Kate Beckinsale). Llegir mes]
