Lectures d’estiu: En torno al art brut, de Serge Fauchereau

entorn_a_brut.jpg

9 experts en art brut escriuen cadascú un capítol d’aquest llibre, a partir d’un cicle de conferències que es va fer a començaments de l’any passat al “Círculo de Bellas Artes” de Madrid, i que he anat llegint a estones.
Jean Dubuffet, qui va encunyar el terme, va definir l’art brut com “tota pràctica artística, intermitent o permanent, realitzada per una persona indemne a la cultura artística en les quals el mimetisme, al contrari del que passa en els intel·lectuals, té poc o res a veure, de forma que els seus autors ho extrauen tot (temes, elecció de materials usats, etc) del seu propi fons i no de les trivialitats de l’art de moda”, o sigui persones allunyades de la cultura, ja sigui un carter, un miner o una persona tancada de per vida en un psiquiàtric. Carlos Pérez dedica el seu capítol a parlar de la influència de l’art brut en autors com Tàpies, Torres-Garcia o Tarrats. La definició és del l’any 1949, i les traduccions meves.

|Serge Fauchereau | En torno al art brut | Círculo de Bellas Artes| Madrid, 2007|178 pàgines, il·lustracions en color, 11€|

Comparteix:
Altacapa