Bbcapa va conèixer a Lupita i Ositu al col·legi. Eren inseparables. Anaven sempre junts. De fet ningú parlava amb ells i ells no parlaven amb ningú més. Qui podia estar interessat en una nena Islandesa amb nom mexicà que sempre arrossegava un aneguet amb rodes, en un osset de peluix de color rosa i en algú com Bbcapa? Bbcapa va obtenir moltes respostes al col·legi, però algunes preguntes es van quedar sense contestar. Eren qüestions importants que ningú es prenia seriosament, per Bbcapa eren les més importats del món. Bbcapa volia saber perquè el blau era blau, perquè les coses blaves eren blaves i perquè una campana de bronze afinada en dos terços de do començava sonant en color vermell i després alternava el blau i el verd. Tot això va ser abans de la invasió dels regalets i abans de què el color taronja –un color que ningú recordava haver vist mai– comencés a ser enyorat.
