El Teatre Lliure de Barcelona –el Lliure– torna a la seva seu original al barri de gràcia, un espai mític on vam descobrir que el teatre era alguna cosa més que el teatre. Fabià Puigserver (Olot, Garrotxa 1938 – Barcelona 1991), com qui diu l’anima del Lliure, va escriure l’any 1983 aquestes paraules:
“A l’escola de Polònia, si alguna cosa va imbuir-me el meu tutor va ser un principi molt elemental que m’ha influït fins ara i que em durarà tota la vida: que l’art és una reelaboració personal respecte la vida, la realitat, molt poc respecte a l’art. Si vols és una animalada, perquè no és veritat –tots som productes culturals–, però quan estic fent alguna cosa i el director em diu ho vull com aquell quadre o com aquell espai d’aquell muntatge i rarament em diu com aquell paisatge que vam veure aquell dia a tal hora, sento que no anem pel bon camí. I jo, involuntàriament , intento buscar el meu paral·lel a la vida, no en l’art o en la persona que ha fet alguna cosa”
[citat per Marta Leblanc en “Os estavamos esperando”, La Vanguardia suplement Cultura|s 29 de setembre de 2010]
