Vaig conèixer a Benet Rossell l’any 1994 a Lleida, en la presentació del llibre A frec (Epigramies / Epigrafies) que editava aquell any Cafè Central. Un petit llibre amb textos d’Antoni Clapés i dibuixos a tinta de Rossell, la presentació la va fer Carles Hac Mor. El que feien tots tres no s’assemblava a res que jo hagués vist –o llegit– abans: jo venia de Cela, Borges, García Márquez… Una bona sacsejada. Des de llavors els he seguit per revistes, diaris i llibres, i ara al MACBA on es pot veure el treball de Benet Rossell, que no sempre és fàcil ni complaent, ni intenta seduir a l’espectador. Ni entretenir, ni respondre preguntes. Ni fer-les.
