Aquí dalt –al cap damunt del Pirineu aragonès– es poden fer moltes coses pel matí…
La primera persona que em va parlar de John Berger va ser Isabel Coixet, jo diria que fa uns deu anys. Ho va fer amb tanta passió –era un dels escriptors que més li agradaven– que vaig arrencar a córrer i no vaig parar fins arribar a la primera llibreria on em vaig fer amb una obra seva. Era Páginas de la Herida: antología poética (Visor, 1995), des de llavors he anat llegint tot el que he trobat de Berger, i ara s’ha publicat Amb l’esperança entre les dents (Edicions 1984, 2010) un recull d’articles escrits els darrers anys. Berger escriu dels temes que li preocupen: el terrorisme, el consumisme, la poesia, la televisió i la premsa, també ens parla de la seva vida, les seves lectures i dels seus amics —Juan Muñoz, per exemple– i com a intel·lectual d’esquerres ens diu el que pensa de cada cosa sense por d’agradar o desagradar a ningú. Un exemple a seguir avui dia quan tots –jo el primer– sempre volem caure bé i agradar a tothom…
