Aquí dalt –al cap damunt del Pirineu aragonès– es poden fer moltes coses pel matí…
En el llibre Amb l’esperança entre les dents de John Berger, que comentava l’altre dia, podem llegir aquest elogi de Ante el dolor de los demás (Debolsillo, 2010) de Susan Sontag: “El llibre és una meditació extraordinària i profunda sobre la guerra, la mutilació física i les fotografies de guerra”. De Sontag ja s’ha dit quasi tot –Premi Príncep d’Astúries, biografia en Circe…– però com a persona progressista i amb idees clares i compromeses sempre mereix una visita, especialment recomanable és Sobre la fotografía (Edhasa, 1996), un llibre que ens fa pensar en les imatges que cadia veiem.
Aquí dalt el temps passa a poc a poc, però al cap i a la fi també passa, i demà comença un nou any.
El fotògraf francès Samuel Cockedey accelera el temps amb els seus vídeos en alta velocitat. La velocitat també produeix bellesa i ara mateix tinc la sensació d’un any que –vist en conjunt– sembla que hagi durat uns minuts. El formiguer de llums és Tòquio, la música és de Paul Frankland, alies Woob. Es pot veure en alta definició –que seria lo seu– en vimeo, la idea –etc– original és de Paul M.
