Emily Dickson va ser tot el contrari a Mary Shelly. Emily pràcticament no va sortir mai de casa seva a Amherst, Massachusetts (USA), mentre Mary Shelly no parava quieta ni un moment. Si afegim a la llista a Emily Brontë ja teniu el meu particular hat trick de les poetes del romanticisme en llengua anglesa. De Dickson m’interessa la mirada que dóna a les coses més properes, el que tenim davant. Fantàstic per un dia de fred, tancats a casa sense plans.
Si planegeu anar a Venècia amb un BB i no sabeu com explicar-li com és una ciutat que als carrers té canals el que podeu fer és llegir-li el conte En Gaspar a Venècia (ed. Juventud) d’Anne Gutman.
AL TURONET, UNA DAMA VERMELLA (Traducció de Marià Manent)
Al turonet, una dama vermella
amaga, com cada any, el seu secret;
hi ha una dama blanca al bancal, adormida
dins un lliri quiet.
Les brises endreçades, amb escombres,
espolsen el turó, l’arbre i la vall, enllà.
Jo us ho prego, mestresses gentils, ¿voldríeu dir-me
quin hoste ha d’arribar?
No gens encara els veïns ho sospiten.
Va un somriure d’un bosc a un altre bosc.
L’hort, el ranúncul i l’ocell… Si falta,
perquè arribin, tan poc!
Però el paisatge té gran quietud encara;
la cleda no traspua l’averany:
com si ressuscitar fos una cosa
que no té res d’estrany.
Emily Dickinson
