Jo diria que la persona que em va explicar aquesta anècdota va ser el professor d’enginyeria rural Josep Maria Iglesias, però potser qui ho va fer va ser el professor de projectes. Avui, parlant amb un amic, m’ha vingut al cap i m’ha fet recordar els vells temps d’estudiant. El cas és que l’enginyer agrònom li està explicant al propietari de la finca el projecte de millora. Quan l’enginyer termina l’exposició el propietari demana fer algunes ampliacions extra dels sistemes de rec i arranjaments a les naus i coberts. L’enginyer fa un càlcul mental i comenta el sobre cost del projecte. Llavors el propietari demana fer una ampliació dels camins de la finca i la renovació de l’asfaltat. L’enginyer agrònom aventura una nova xifra de sobre cost en el projecte. Després d’uns minuts de silenci el propietari diu: “sincerament, quants diners creu que em podria gastar en millorar totalment la finca”. I l’enginyer li diu: “fins arruïnar-se totalment”.
