ningú, ni tan sols la pluja, té mans tan petites

eecummings_pd4

e.e. cummings a més de poeta, va ser pintor i fotògraf, tenia un punt de vista pictòric del poema, de forma que la seva obra, sobre el paper blanc, juga amb tota mena d’aspectes visuals: ús arbitrari de majúscules i signes de puntuació, en versos trencats de forma sobtada en composicions que esdevenen cal·ligrames. Ús d’elements cultes i de coses del dia a dia que ens fan reconèixer la veu del poeta com a molt propera, introduint un gran contrast entre la lectura en veu alta i la lectura mental.

ningú, ni tan sols la pluja, té mans tan petites…
El primer cop que vaig sentir aquests versos d’e.e. cummings va ser en Hannah i les seves germanes, de Woody Allen.
Elliot (interpretat per Michael Caine) tracta de seduir a Lee, la seva cunyada, (interpretada per Barbara Hershey) i li regala un llibre de poemes d’e.e. cummings (pel que sembla, poeta preferit de Woody Allen). Escenes més tard, s’escolta la veu en off de Lee recitant alguns versos d’aquest poema:

en algun lloc que mai no he visitat, alegrement més enllà
de tota experiència, els teus ulls tenen el teu silenci:
en el teu gest més fràgil hi ha coses que m’encerclen
o que no puc tocar perquè estan massa pròximes

el teu més lleu esguard fàcilment m’obrirà
encara que com dits m’haja tancat,
m’obris sempre pètal a pètal com obri la Primavera
(hàbilment tocant i misteriosa) la seua primera rosa

o sí el teu desig és tancar-me, jo i
la meua vida ens tancarem molt bellament, de sobte,
com quan el cor d’aquesta flor imagina
la neu que amb cura cau pertot arreu;
res que pugam copsar en aquest món iguala
el poder de la teua intensa fragilitat: el teixit de la qual
em sotmet amb el color dels seus països,
rendint la mort i per sempre amb cada batec

(no sé qui hi ha en tu que es tanca
i obri; només alguna cosa en mi compren
que la veu dels teus ulls és més profunda que totes les roses
ningú, ni tan sols la pluja, té unes mans tan petites
.

[la imatge ve d’aquí][més poemes de e.e.cummings aquí][traducció d’isabel robles gómez i jaume pérez montaner][també ho podeu llegir en versió original]

Comparteix:
Altacapa