La gent feia regals per demostrar la seva felicitat. I naturalment els rebia. Això passava moltes vegades al cap de l’any. Amb el pas dels anys, o segons els investigadors, amb el pas dels segles, fer i rebre obsequis es va transformar en una obligació social. Era obligatori ser feliç. Matí, tarda i nit la gent feia regals i els rebia. Què va passar? La gent va deixar d’obrir els regals, i ningú esperava que els seus fossin oberts. Ben aviat els regals es van començar a acumular sota els llits i en els racons foscos de les cases. Un negoci pròsper, consistent en fabricar obsequis, es va estendre per tot el món. Els feien de forma industrial, a milions, i naturalment, a molt bon preu. Tothom estava content, tothom excepte els regals. Alguns dels regals fabricats en aquestes indústries de la felicitat es van començar a revelar. Primer unes quantes dotzenes, després alguns centenars, i finalment per milers. Els regals es van transformar en regalets, i van començar la seva venjança.
|Cada setmana – més o menys– un nou capítol|
