A banda del component teòric que les jornades a la Comella generaran i que es poden seguir en el bloc que s’ha obert amb aquesta finalitat –més endavant es publicaran en paper–, per mi el més important ha estat poder xerrar amb la gent a l’hora del cafè o mentre dinàvem. Compartir inquietuds i estretar vincles. Al cap i a la fi els creadors –ja siguin artistes, comissaris, gestors… o crítics d’art com qui escriu aquestes línies– treballem en la solitud dels seus estudis o despatxos. Interessant constatar com els creadors de més de 50 anys han consolidat un grup relativament homogeni, mentre els que estem en la quarantena –a cavall entre les noves tecnologies i les tecnologies tradicionals– naveguem en terra de ningú. Per als que estan en la trentena o són encara més joves, hi ha “la xarxa”, signifiqui això el que signifiqui. D’acord: aquesta darrera afirmació és un tòpic que fàcilment es pot desfer…
Fantàstic escoltar la reflexió que al voltant de la fotografia va fer ahir Lluís Vives, i fantàstic saludar a tots els amics.
