Avui dilluns 21 de març és el dia mundial de la poesia. Juan Ramón Jiménez deia que “la poesia és per a una immensa minoria”, i l’amic –i poeta– Agustí Gutiérrez deia que la poesia és com el hoquei sobre herba o els “callos amb cigales”… només de tant en tant recordem la seva existència. I terminava dient: com m’agraden els “callos amb cigales”. I quan li preguntaves pel hoquei sobre herba deia: no tinc ni idea, però m’agradaria ser un expert. En fi, segurament és una llegenda urbana…
Es tracta d’acostar-se a la poesia de forma natural i sense prejudicis, i si el que estàs llegint no et diu res… doncs això: res.
El llibre que us recomano avui: Alguns arbres (Ed. 62, 2001. Traducció de Melcion Mateu Adrover), de John Ashbery. Un dels millors poetes americans actuals.
Seguit d’una traducció entre literal i agosarada que he fet dels primers versos de Some Trees, un poema que sempre m’ha semblat melancòlic.
ALGUNS ARBRES
Són increïbles: ells
S’uneixen als veïns, com per parlar.
D’una forma organitzada
però d’aparença casual.
Trobar-nos aquest matí tan allunyats,
Del món com si de fet estiguéssim d’acord
Amb ells, tu i jo
Llavors som allò que els arbres intenten
Dir-nos simplement:
Que el fet que siguin allà
alguna cosa vol dir.
