Diego Pujal és un dels pintors més cortazarians del panorama barceloní actual. Presenta els treballs fets durant el darrer any a la Galeria Fidel Balaguer de Barcelona, que són un resum de l’obra realitzada fins el moment i obre algunes estimulants finestres del que està preparant: obres de format més íntim i textures més naturals i directes, més contenció formal i economia de mitjans.
El cas és que mentre buscava a la biblioteca de casa un conte de Cortázar per preparar aquesta entrada en el bloc he trobat un petit volum de Borges titulat Arte poética, seis conferencias (Ed. Crítica, 2001). El poeta veneçolà i bon amic Miguel Angel de Lima (quants anys fa que no el veig?) deia que es pot classificar a la humanitat entre els que adoren els cogombres i els que no els suporten, i als escriptors entre els seguidors de Cortázar i els de Borges. Podríem dir que degut a Keats em considero més proper a Cortázar tot i que l’estil afectat de Borges sempre m’ha impressionat. Mentre repasso la classificació d’animals atribuïble a una enciclopèdia xinesa titulada Emporio celestial de conocimientos benévolos –que sempre m’ha meravellat– he pensat en el treball del Diego [un plaer xerrar amb ell de llibres, quadres i cerveses].
“En sus remotas páginas está escrito que los animales se dividen en: (a) pertenecientes al Emperador, (b) embalsamados, (c) amaestrados, (d) lechones, (e) sirenas, (f) fabulosos, (g) perros sueltos, (h) incluídos en esta clasificación, (i) que se agitan como locos, (j) innumerables, (k) dibujados con un pincel finísimo de pelo de camello, (l) etcétera, (m) que acaban de romper el jarrón, (n) que de lejos parecen moscas.” (J.L. Borges, Otras inquisiciones, 1952)
I de una cosa a una altra, sense ordre ni concert –deu ser per la medicació que prenc per superar una insidiosa bronquitis, tenia raó Baroja!–, llegeixo en el Diari de Tarragona que “El FMI augura el inicio de un periodo de creciente escasez de petróleo” però que “tendría un impacte pequeño en el crecimiento económico mundial a mediano plazo”, suposo que en els despatxos del FMI dir la paraula CRISI és com dir BOMBA en un aeroport.
[les imatges venen d’aquí]
