“En química física, termodinàmica, química i física de la matèria condensada, un punt crític, també anomenat estat crític, especifica les condicions de temperatura i pressió en què l’estat líquid de la matèria deixa d’existir. A mesura que s’escalfa un líquid, la seva densitat es redueix mentre que la pressió i la densitat del vapor que es forma s’incrementa”.
Extrapolar un concepte físic, com el punt crític, a la societat és agosarat. Però tinc la sensació que el símil pot servir per descriure el que sentia l’altra tarda a la Plaça de la Font: la sensació de que alguna cosa s’està bellugant en la societat. No sé exactament cap a on aniran les coses. No es pot viure en un estat permanenet de insatisfacció general. I no parlo únicament de la gent jove.
Tothom vol ser feliç, però pocs ho aconsegueixen. Mentre perseguim la felicitat tenim fills, canviem d’amics, de feina, de parella. Ens traslladem de ciutat. Fem viatges exòtics, i quan tornem al nostre barri sopem en restaurants japonesos, cantonesos o hindús. Estudiem anglès i informàtica. Fem ioga, juguem al tennis i mengem pa integral i aliments amb pocs greixos. Tenim cura de la nostra salut perquè com més anys visquem més possibilitats tindrem de conèixer gent nova, viatjar a països llunyans i menjar en restaurants de tres forquilles… i malgrat això continua la nostra insatisfacció.
Potser hauríem de començar a mirar més a prop, al nostre voltant. Als nostres veïns. La proposta de Ciutats Creactives, que es farà a Tarragona entre el 2 i 5 de juny va en aquesta direcció.
