A l’altre costat del carrer una dona toca el piano. Ho fa cada tarda tres o quatre hores. Quan arriba el bon temps la música del seu piano entra per les finestres obertes, sempre llunyana, com la remor de les ones. Es tracta de les sonates de Brams. Johannes Brams. Llavors, quan començo a escoltar les sonates de Brams, una música que sempre m’ha semblat melancòlica, ja sé que està aquí l’estiu.
