Rellegeixo aquests dies La resistencia silenciosa de Jordi Gracia (Anagrama, 2004) amb una mà, mentre repasso amb l’altra La rebelión de las masas, de Ortega y Gasset. Dissabte ens submergim en “la massa” que es congrega a la Plaça Catalunya de Barcelona, al matí amb els del M15 i a la nit amb la multitud que celebra la victòria del Barça. Xerrem amb la gent, canviem impressions, comentem la jugada, fem fotos. Fem un cafè. No trobem el terror que li produïen a Ortega les masses. És una sensació estranya, de no saber com acabarà tot això –al matí–, d’eufòria –per la nit–.
