Cortazar va passar l’hivern de 1953 a Itàlia, on havia arribat amb la seva dona amb l’encàrrec –que li havia fet Francisco Ayala– de traduir els contes d’Edgar Allan Poe. Des d’allí escriu al seu amic, el pintor i poeta Eduardo Jonquières, una llarga carta.
“… Qué linda es Roma, toda amarilla, toda ocre y llenísima de italianos que invaden las calles con las manos y la voz, hablan y están contentos (o tristes, no sé, pero todos parecen contentos) … ”
[Julio Cortazar (2010) , Cartas a los Jonquières. Ed. Alfaguara]
