Continuo pensant que Josep Pla era un gran escriptor, amb una veu narrativa molt interessant, que ens va deixar un dels millors llibres de la literatura catalana: El quadern gris. Li podríem retreure l’acostament al franquisme –que enfosqueix la seva figura– o el tracte fred i distant amb la gent –inclosos els pares o les parelles i amants–, però la seva obra té el mèrit d’haver modernitzat el català. Una lectura recomanable. Com a guia de viatge és una meravella.
“Itàlia és un país vivent, i ja seria hora d’abandonar la idea que tants escriptors encara utilitzen, segons la qual aquest país és un museu poblat de paràsits, cicerones i xerraires vehements dedicats a navegar entre la truffa i la baruffa. S’ha de fer justícia a Stendhal. El Viatge a Itàlia de Goethe és encara un viatge purament arqueològic, amb la consegüent contribució a aquesta cosa horrible anomenada el folklore. Stendhal fou el primer que partí de la idea que a Itàlia hi ha italians.” [Josep Pla, Viatge a Itàlia. Ed. Destino, 2009][Per cert: les obres de Pla són cada dia més difícils de trobar, els volums vermells de tapa dura de l’OC es mouen per les llibreries de vell, l’edició en butxaca de l’OC pràcticament introbable a Tarragona o Reus]
