Després d’uns dies en què s’han encadenat sopars i dinars amb vells amics, passejades i llargues sobre taules, penso que la família, els amics i les relacions que establim en l’àmbit local són l’antídot que haurem d’aplicar quan la famosa globalització i el “creixement sostenible”, comencin a fer aigües. Suposant que no estiguem ja amb l’aigua al coll.
En tot cas la publicitat de l’eterna joventut, les profundes amistats de correu electrònic, el consum de marques que ens donen la felicitat, i la mobilitat que ens fa fugir els divendres de les ciutats mentre multipliquem els dissabtes les trucades amb el telèfon mòbil, i en definitiva, les relacions low, que ens fan confiar més en l’adolescent de Canadà que ens ha venut un component informàtic que del veí del segon, ens porten pel camí contrari.
Relacions “low”
