A l’entrada del cementiri protestant de Roma, on hi ha la tomba de Keats, el poeta romàntic anglès, hi ha una placa amb una inscripció que diu: “Cimitero Acattolico per gli stranieri al Testaccio. Protestant Cemetery”. Està situat a prop del metro Piràmide, a la Via Caio Cestio, al costat de la Piràmide de Cesti, al sud de la ciutat. És un cementiri petit i acollidor. Al costat de la tomba de Keats, des d’on es tenen vistes boniques sobre la Piràmide, hi ha les restes del seu amic i poeta Joseph Severn, i no lluny d’aquestes es poden veure les tombes de Percy Bysse Shelley i el seu fill William. P. B. Shelley, gran amic de Byron i marit de Mary W. Shelley, la famosa creadora del mite de rankenstein.
Joseph Severn i Charles Brown van escriure les primeres ratlles de l’epitafi que hi ha gravat sobre la tomba de Keats: «This grave contains all that was mortal, of a YOUNG ENGLISH POET, Who on his Death Bed, in the Bitterness of his Heart, at the Malicious Power of his Enemies, Desired these Words to be engraven on his Tomb Stone: Here lies One Whose Name was writ in Water» Aquí hi ha algú el nom del qual va ser escrit en aigua.
Shelley –abans de morir ofegat a la Toscana poc després– va escriure Adonais, en record del seu admirat Keats. En el seu prefaci descriu molt bé aquest lloc idíl·lic:
“El cementiri és un espai obert entre les ruïnes,
al hivern el cobreixen violetes i margarides.
Podria fer que un s’enamorés de la mort
en pensar en ser enterrat en un lloc tan grat ”
[La traducció dels 4 versos de Shelley és cosa meva][Bon estiu, ens veiem al setembre]
