Fins i tot algú com Luis María Ansón –tan allunyat dels seus postulats ideològics– parlava fa unes setmanes de forma elogiosa d’El món no se’n surt (ed. La Magrana, 2010, 190 pàg. 20 €), el llibre de Tony Judt és una mena de testament intel·lectual que l’autor va deixar escrit poc abans de morir. Tony Judt, era un historiador anglès prestigiós, professor universitari establert als EUA que va guanyar-se renom internacional gràcies a Postwar, considerat llibre de referència sobre l’Europa de la segona meitat del segle XX. En El món no se’n surt fa un repàs de les dificultats de la socialdemocràcia per construir una alternativa ideològica al liberalisme, mentre elabora una crítica al sistema econòmic anglosaxó, definit al llibre com un sistema amb fortes desigualtats i poca cohesió social.
“Hi ha un motiu pel qual la mortalitat infantil, l’esperança de vida, la criminalitat, la població penitenciaria, els trastorns mentals, la desocupació, l’obesitat, la malnutrició, l’embaràs d’adolescents, l’ús de drogues il·legals, la inseguretat econòmica i els deutes personals són molt més marcats als EUA i al Regne Unit que a l’Europa continental. Com més gran és la distància entre la minoria benestant i la massa empobrida, més s’agreugen els problemes socials, cosa que es demostra certa tant als països més rics com als més pobres. No importa com de ric sigui un país, sinó com de desigual és.
(…)
La mobilitat intergeneracional s’ha interromput: al contrari que els seus pares o avis, els nens dels EUA i el Regne Unit tenen molt poques expectatives de millorar la condició social en què han nascut.”
