Aquesta nit hem sopat amb uns amics a la platja. En part per què com qui diu són els darrers dies d’estiu, en part per què no teníem res millor per fer. En part per què ens venia de gust fer alguna cosa diferent.
I per la mateixa raó, aquí va un fragment del poema Repose of Rivers, del poeta americà Hart Crane que feia anys que no llegia.
The willows carried a slow sound,
A sarabande the wind mowed on the mead.
I could never remember
That seething, steady leveling of the marshes
Till age had brought me to the sea.
[I aquí va una traducció patxim-patxam que vaig fer fa la tira de temps: Els salzes porten un so lent/Una sarabanda del vent tallat al prat/ Jo no podia recordar/ Que l’anivellament ple d’ebullició i constància dels pantans /A certa edat m’havia portat fins al mar]
