Jonathan Franzen (Western Srpings, Illinois, 1959) és un dels escriptors americans actuals que més m’interessen, amb Roth, DeLillo i Ford formen el meu pòquer d’asos personal. Ara surt en català –publicada per Columna, en una versió de Josefina Caball– Llibertat, (816 pàgines, 25 €) un dels llibres més esperats de la temporada literària. Perfecte per començar la tardor, especialment si podeu fer uns dies de festa aprofitant el pont de la setmana pròxima.
Em quedo amb aquest comentari que fa Franzen parlant del que pensa del poder de la literatura:
“No escric per a tothom. Escric per a la gent que no encaixa en el món. Per als que no hi estan satisfets i senten vergonya. Escric per als misfits. Pertanyen a totes les classes, a totes les races, sexes i edats. No és una minoria insubstancial, potser arriben al 5 % de la població, potser més. Són les persones que llegeixen i que potser visiten les tombes dels seus escriptors preferits, perquè se senten menys sols fent-ho. Aquesta és la gent que realment em preocupa”
[crec que podem traduir misfits com a inadaptats][crec que finalment potser em puc considerar un d’aquests misfits]
