Bolets pocs, la veritat. Això sí: llargues passejades pel bosc comprovant que la tardor té infinits colors vermells –continuo pensant que Cildo Meireles té raó–, nit de difunts visitant el mausoleu on estan els cossos dels Amants de Terol –en aquest cas no sé si Juan de Ávalos té raó–, donant una ullada al petit esbós que Degraín va pintar sobre la mort de Isabel i Diego –dipositat a Terol–, llegint davant el foc el llibre de Jonathan Franzen del que parlava l’altre dia.
