Si actualment Picasso regna en el món de l’art com a figura universalment coneguda, Goya ho va ser en el segle XIX i XX (i amb perdó de Picasso també en el XXI). Les seves obres es van fer aviat populars, reproduint-se en manuals, llibres, diaris i revistes. Aquí teniu un gravat de l’edició facsímil de 1887 que va fer M. Seguí y Riera a Barcelona, de “Los caprichos”, en concret es tracta del número 3 titulat “que viene el coco”.
Segons un manuscrit de l’artista conservat en el Museu del Prado, referent a aquest gravat (original de 1799), “que viene el coco” fa referència a l’ ”abús funesto de la primera educación. Hacer que un niño tenga más miedo al coco que a su padre, y obligarle a temer lo que no existe”. Ja vegeu per on va aquest pintor il·lustrat: no tingueu por d’allò que no existeix.
[Les eaux-fortes de Francisco Goya: “Los Caprichos” / gravures fac-similé de M. Seguí y Riera; notice biographique et étude critique accompagné de pièces justificatives par Antonine de Nait.- Barcelona: Centre Editoiral Artistique de Torres et Seguí, 1887.- Carpeta. 40 p. + 80 grabados; 35 cm.]
