L’Obert per Reflexió –que organitza el Centre d’Art de Tarragona– es va tancar ahir al vespre amb una sessió on els participants en els diferents grups de treball van exposar els projectes que han elaborat en les darreres setmanes. Després es va fer una ronda de d’intervencions per tal de valorar tot el procés i la tasca feta en els darrers mesos: alguns dels assistents van expressar una certa decepció pels fruits aconseguits. Si la idea de l’Obert per Reflexió era visualitzar la xarxa de persones i institucions amb interessos en l’art contemporani al Camp de Tarragona i fer una reflexió conjunta sobre sinèrgies, expectatives i accions conjuntes, crec que l’objectiu principal s’ha assolit. Es tractava de reflexionar –en el sentit ampli de la paraula– i em consta que s’ha fet. En les primeres sessions la reflexió va ser a nivell intern, és a dir, cadascú dels participants va explorar que pot oferir als altres com element aïllat i que espera del conjunt. Les darreres sessions es van centrar en configurar accions col·laboratives entre els agents participants.
L’aposta era arriscada: som un col·lectiu divers i dispers. Però al cap i a la fi que seixanta o setanta persones es trobin per parlar d’art, es vegin com grup amb interessos comuns i intentin treballar junts ja em sembla un petit miracle. No ha estat una pèrdua de temps. Reflexionar mai ho és. Ara s’haurà de veure com totes aquestes iniciatives es relacionen amb l’embrió del Centre d’Art, que haurà d’actuar com a catalitzador de tot plegat.
[#obertperreflexio]
