Les fotografies de gran format no m’acostumen a impressionar, prefereixo formats petits, més d’anar per casa. Sempre he pensat que qualsevol imatge, suficientment ampliada, pot resultar interessant. Però tothom pot canviar: jo el primer. Només cal que visiteu l’expo d’Edward Burtynsky (Ontario, Canadà, 1955) al Centre d’Art Tecla Sala, on es poden veure una trentena de fotografies que repassen bona part de la seva trajectòria. Burtynsky fotografia llocs on l’acció de l’home ha transformat el paisatge degut a l’ús industrial, és com si tinguéssim davant el decorat d’una pel·lícula de ci-fi… però no es tracta de ficció.
Burtynsky ens proposa fotografies inquietants que provoquen una certa incomoditat en l’espectador, testimonis impressionants d’una lluita èpica i devastadora amb la naturalesa que transmeten una sensació apocalíptica, quasi de day after (dia després), i que, en conjunt, tenen un misteriós atractiu que emociona per la seva força, la seva dimensió i la seva monumentalitat.
El mateix artista, però, apel·la a la possibilitat d’un futur diferent, gràcies al paper central de la cultura: «Perquè és per mitjà de la cultura que parem atenció a les nostres consciències i construïm la nostra història, i és per mitjà de la cultura que l’home pot ser sensible a les conseqüències dels seus actes» [llegir més en el web del Centre d’Art Tecla Sala]
